OLI SARRUT
OLI SARRUT
DESCRIPCIÓ BREU
L’olivera Sarrut és una varietat local conreada a la vall d’Àger, al vessant sud de la muntanya del Montsec. Aquesta serra actua de zona de transició entre les comarques del Pla de Lleida i el Pirineu, donant lloc a una cultura agrària molt específica. Només es troba en plantacions tradicionals de caràcter centenari, entre 600 i 900 metres d’altura, i és la varietat majoritària en els pobles d’Agulló i Corçà.
El seu cultiu es desenvolupa enmig d’una accidentada orografia i envoltat per un creixent bosc de roures i alzines. L’activitat reforça el valor paisatgístic del lloc, però el caràcter amb freqüència heroic de la mateixa, demanda accions de valoració que aturin l’abandonament. L’oli resultant és de gran qualitat, tant a nivell organolèptic com en el pla nutricional.
ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:
El Montsec és la principal serralada del Prepirineu de Lleida i el límit entre les comarques del Pallars Jussà (Nord) i la Noguera (sud). Es tracta d’una zona situada entre 600 i 1.700 metres d’altura, amb una orografia accidentada que dóna lloc a un conjunt de valls històricament poc comunicats amb la resta del país. Aquest fet i la climatologia típicament de mitja muntanya, fan que hi hagi estat poc permeable als processos de transformació agrària i que es conservi bona part de la seva biodiversitat
conreada.
La vall d’Àger s’estén longitudinalment al sud del Montsec, d’est a oest, entre els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. La seva orientació la protegeix del fred intens del Pirineu i propicia un microclima, entre mediterrani i continental, relativament temperat en relació a la seva altura.
En l’àmbit de les oliveres, representa una de les fronteres al nord de l’expansió de la varietat arbequina produïda, segles enrere, des de Les Garrigues cap a bona part de les comarques catalanes. contràriament al que succeeix en altres zones, el ventall de varietats conreades és ampli i diferent en cada un les valls. De vegades, fins i tot entre localitats d’un mateix municipi.
Oliveres monumentals amb centenars d’anys d’antiguitat mostren el caràcter tradicional d’aquest cultiu, encara que en les últimes dècades ha perdut protagonisme a favor de l’ametller i del cereal.
L’olivera Sarrut es troba distribuït al llarg del municipi d’Àger, especialment a les localitats de Agulló i Corçà on és majoritari, fruit d’una selecció conscient dels agricultors que es remunta a temps immemorials. Aquestes localitats es troben a l’extrem occidental de la vall, en algunes ocasions molt pròximes al conegut congost de Mont-rebei, que delimita políticament Catalunya i Aragó.
Fora de la vall d’Àger, no s’ha localitzat la varietat en cap altre municipi de la Noguera que han estat prospectats des del 2008 en el marc del projecte CULTURES TROBADES.
La descripció pomològica no es correspon amb la varietat Cerruda descrita a Varietats d’olivera del Somontano de l’autor Javier Viñuales (2007).
La descripció pomològica i el perfil d’àcids grassos tampoc coincideix amb cap les varietats descrites fins al moment en Varietats d’Olivera a Espanya coordinada per Luis Rallo (2005), ni tampoc en Varietats de l’olivera, amb especial referència a Catalunya de Joan Tous i Agustí Romero (1993).
Els motius que van portar a la selecció d’aquesta varietat per part dels agricultors d’aquestes localitats, cal buscar-los en la plena adaptació a l’exigent climatologia de la zona, l’elevada productivitat i el bon rendiment que ofereix. La combinació d’aquests factors, l’han fet molt competitiva a la zona davant d’altres varietats de difusió més moderna.
Històricament, la producció sortida d’aquestes plantacions es molia en els diferents molins de la vall, actualment desapareguts. Les entrevistes realitzades parlen d’un molí a l’Ametlla del Montsec, dos a Àger i un altre de associatiu a Agulló. Les produccions resultants es destinaven tant a l’autoconsum com a la comercialització dels excedents en les principals localitats pròximes.
REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:
Des de l’any 2008 s’han entrevistat diferents pagesos jubilats i tots ells afirmen que els seus avis sempre havien vist aquests oliveres plantades.
Amb tot, la referència més directa són les mateixes oliveres, la major part d’ells tenen més de dos-cents anys d’antiguitat. Més ocasionalment s’observen exemplars especialment antics.
¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?
Sí.
NOMBRE DE PRODUCTORS
Només petits productors, però sense aconseguir la varietat pura plenament.
Hi ha autoconsum familiar, sense nivell d’exigència ja que exigeix acurada selecció , ja que com totes les crucíferes s’hibrida a distancies al voltant de 500 metres.
NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS
Agustí Porta
Miquel Burgués
Rubén Freixes (Molí Freixes)
Sí.
