TOMÀQUET ROSA DE L’ETERN VERDAGUER

TOMÀQUET ROSA DE L’ETERN VERDAGUER

TOMÀQUET ROSA DE L’ETERN VERDAGUER

DESCRIPCIÓ BREU

Tomàquet mes aviat primerenc de fruits rodons , vermells  però a la part oposada peduncle lleugerament rosat , de gran dolçor, productivitat mitjana .Sembrat a finals de febrer i trasplantat cap a finals d’abril i s’acostumava entutorar-lo utilitzant canyes formant les clàssiques polleres , grups de 4 o 6. Varietat delicada ja que tendència agafar la malura anomenada “ cul negra o Torrat” , produïda en part segons sembla per la mal assimilació de la calç de la terra , tradicionalment es resolia aquest problema regant de nit.

Tomàquet de gran dolçor tant utilitzat en cru (amanides) com en cuit (sofregit, salses, conserves, melmelades, etc). Una de les moltes característiques d’aquests tomàquets és el color rosat de les salses que el diferencien de les majoria de les altres varietats.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Tot i que actualment hi ha, tomàquet rosa ple a diferents comarques de Cat, aquest que hem descrit,  hem pogut comprovar és diferent a la resta.

Comarca de producció: Vallès Oriental.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Semblar ser que a principis del SXX l’Ivo Ponts de Llissa de Vall, va portar aquesta llavor de Mallorca, sen  conreada per diversos productors de la comarca.

En èpoques contemporànies  abans de la seva recuperació, només el produïen  l’Etern Verdaguer de Can Casavella de Lluartet de Llinars del Vallès, (a qui li dediquem el nom d’aquest deliciós tomàquet ja que ell sol es va proporcionar una vintena de llavors antigues de les 120 que tenim catalogades a la nostra comarca), i el Salvador Armengol per raons d’una amistat directa del seu pare amb l’anomena’t anteriorment Ivo Ponts, venedor de llavors i planters al mercat del dijous a Granollers.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

Sí.

NOMBRE DE PRODUCTORS

6.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

La Verdolaga . LLerona. Les Franqueses.

Horta Sana  Lerona Les Franqueses.

Rave Negra Gallecs.

Can Gual L’Ametlla.

Teresa Forns Bigues i Riells.

Hort de l’Espelt Sta Eulalia de Ronçana (seu de la fira del tomàquet).

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
OLI SARRUT

OLI SARRUT

OLI SARRUT

DESCRIPCIÓ BREU

L’olivera Sarrut és una varietat local conreada a la vall d’Àger, al vessant sud de la muntanya del Montsec. Aquesta serra actua de zona de transició entre les comarques del Pla de Lleida i el Pirineu, donant lloc a una cultura agrària molt específica. Només es troba en plantacions tradicionals de caràcter centenari, entre 600 i 900 metres d’altura, i és la varietat majoritària en els pobles d’Agulló i Corçà.
El seu cultiu es desenvolupa enmig d’una accidentada orografia i envoltat per un creixent bosc de roures i alzines. L’activitat reforça el valor paisatgístic del lloc, però el caràcter amb freqüència heroic de la mateixa, demanda accions de valoració que aturin l’abandonament. L’oli resultant és de gran qualitat, tant a nivell organolèptic com en el pla nutricional.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

El Montsec és la principal serralada del Prepirineu de Lleida i el límit entre les comarques del Pallars Jussà (Nord) i la Noguera (sud). Es tracta d’una zona situada entre 600 i 1.700 metres d’altura, amb una orografia accidentada que dóna lloc a un conjunt de valls històricament poc comunicats amb la resta del país. Aquest fet i la climatologia típicament de mitja muntanya, fan que hi hagi estat poc permeable als processos de transformació agrària i que es conservi bona part de la seva biodiversitat
conreada.
La vall d’Àger s’estén longitudinalment al sud del Montsec, d’est a oest, entre els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. La seva orientació la protegeix del fred intens del Pirineu i propicia un microclima, entre mediterrani i continental, relativament temperat en relació a la seva altura.
En l’àmbit de les oliveres, representa una de les fronteres al nord de l’expansió de la varietat arbequina produïda, segles enrere, des de Les Garrigues cap a bona part de les comarques catalanes. contràriament al que succeeix en altres zones, el ventall de varietats conreades és ampli i diferent en cada un les valls. De vegades, fins i tot entre localitats d’un mateix municipi.
Oliveres monumentals amb centenars d’anys d’antiguitat mostren el caràcter tradicional d’aquest cultiu, encara que en les últimes dècades ha perdut protagonisme a favor de l’ametller i del cereal.
L’olivera Sarrut es troba distribuït al llarg del municipi d’Àger, especialment a les localitats de Agulló i Corçà on és majoritari, fruit d’una selecció conscient dels agricultors que es remunta a temps immemorials. Aquestes localitats es troben a l’extrem occidental de la vall, en algunes ocasions molt pròximes al conegut congost de Mont-rebei, que delimita políticament Catalunya i Aragó.
Fora de la vall d’Àger, no s’ha localitzat la varietat en cap altre municipi de la Noguera que han estat prospectats des del 2008 en el marc del projecte CULTURES TROBADES.
La descripció pomològica no es correspon amb la varietat Cerruda descrita a Varietats d’olivera del Somontano de l’autor Javier Viñuales (2007).
La descripció pomològica i el perfil d’àcids grassos tampoc coincideix amb cap les varietats descrites fins al moment en Varietats d’Olivera a Espanya coordinada per Luis Rallo (2005), ni tampoc en Varietats de l’olivera, amb especial referència a Catalunya de Joan Tous i Agustí Romero (1993).
Els motius que van portar a la selecció d’aquesta varietat per part dels agricultors d’aquestes localitats, cal buscar-los en la plena adaptació a l’exigent climatologia de la zona, l’elevada productivitat i el bon rendiment que ofereix. La combinació d’aquests factors, l’han fet molt competitiva a la zona davant d’altres varietats de difusió més moderna.
Històricament, la producció sortida d’aquestes plantacions es molia en els diferents molins de la vall, actualment desapareguts. Les entrevistes realitzades parlen d’un molí a l’Ametlla del Montsec, dos a Àger i un altre de associatiu a Agulló. Les produccions resultants es destinaven tant a l’autoconsum com a la comercialització dels excedents en les principals localitats pròximes.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Des de l’any 2008 s’han entrevistat diferents pagesos jubilats i tots ells afirmen que els seus avis sempre havien vist aquests oliveres plantades.
Amb tot, la referència més directa són les mateixes oliveres, la major part d’ells tenen més de dos-cents anys d’antiguitat. Més ocasionalment s’observen exemplars especialment antics.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

Sí.

NOMBRE DE PRODUCTORS

Només petits productors, però sense aconseguir la varietat pura plenament.

Hi ha autoconsum familiar, sense  nivell d’exigència ja que exigeix acurada selecció , ja que com totes les crucíferes s’hibrida a distancies al voltant de 500 metres.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Agustí Porta
Miquel Burgués
Rubén Freixes (Molí Freixes)

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?

Sí.

TOMATA ROSA D’ALBESA

TOMATA ROSA D’ALBESA

TOMATA ROSA D’ALBESA

DESCRIPCIÓ BREU

El tomàquet Rosa d’Albesa és una varietat de caràcter centenari seleccionada en aquest municipi de la Noguera. Produeix un fruit de mida mitjana-gran, rosat, ple i de característiques organolèptiques molt destacades. La seva fragilitat i baixa productivitat han dificultat la seva producció massiva, però la fan especialment interessant en el camp de la venda directa de caràcter local.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

El tomàquet Rosa d’Albesa forma part de la gran família dels tomàquets rosa que s’estén al llarg dels horts més occidentals de la demarcació de Lleida, i de nord a sud de la Franja de Ponent. un bon nombre d’ells es conserven al banc de llavors del projecte CULTURES TROBADES i amb freqüència van associats a denominacions que fan referència a la localitat d’on són originàries o bé al nom del seu propietari. Generalment, són varietats locals de mida gran i molt gran, plenes i amb un color rosa més o menys intens.
La varietat en qüestió va ser prospectada l’any 2008, a la localitat d’Albesa, en l’explotació hortícola de Carme Trilla i ha estat estudiada fins a l’actualitat.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Es tracta d’una llavor mantinguda per la família d’aquesta pagesa des de fa almenys un segle. segons expressa l’entrevistada: “El meu avi ia la conreava i la meva mare sempre l’ha vist a casa”. inicialment es destinava a la producció per a l’autoconsum, i no va ser fins dècada enrrere que l’entrevistada va iniciar la seva venda directa al mercat de Lleida.
Es tracta d’una selecció de caràcter molt local que, per la seva baixa productivitat, mai s’ha difós més enllà d’aquesta escala.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

NOMBRE DE PRODUCTORS

1

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Carme Trilla y Josep Marvà.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?

Sí.

MONGETA DE LA NEU

MONGETA DE LA NEU

MONGETA DE LA NEU

DESCRIPCIÓ BREU

Mongeta blanca, de tamany mitja/petit, rodona, molsuda de mata alta productiva..

Conreu: sembrat el mes de juliol (St Jaume) i recollida el mes de novembre.

Mongeta fàcil cocció, un cop bullida es pot menjar recent sortida de l’olla amb un raig d’oli d’oliva o fregida a la paella. Ocasionalment s’havia consumit com a mongeta tendra i amb la fase més exquisida quan son desgranades.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Vallès Oriental i Alt Maresme.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Referencies orals: de qui es va donar la llavor Salvador Canyelles de la Garriga i molts d’altre de persones d’edat de la nostra comarca, ja que es una mongeta molt enyorada pels padrins i padrines.

Referències escrites: ESTUDIO COMPARATIVO DE LEGUMBRES 1946 al Mas Romeu de Parets.

Dietari de Joan Ros, pagès de Gallecs i productor d’aquesta mongeta.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

Sí.

NOMBRE DE PRODUCTORS

2.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Can Rei de Samalus.

Santi Olive. Can Jornet Gallecs.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
LLONGANISSA DE VIC

LLONGANISSA DE VIC

LLONGANISSA DE VIC

DESCRIPCIÓ BREU

Embotit tradicional  de la comarca d’Osona elaborat amb carn magra de porc , sal , pebre i dauets de cansalada grassa.i embotida amb “tripa culana”.

La carn picada amanida amb sal, pebre i dauets de cansalada , cal pastar-la  molt be fins que es desenganxa del recipient. Un cop reposada , s’emboteix a la tripa i es deixar reposar  estesa sobre unes taules dos o tres dies , dona-li voltes per aconseguir el procés de maduració de manera regular. Seguidament és penjar en un espai discretament airejat, per aconseguir el secat de manera  progressiva i uniforme.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Catalunya.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Per les dificultats que hi ha a les comarques Vallès i Osona en el secat de pernils, una bona part d’aquestes carns se li donava sortida amb l’elaboració de llonganisses .

Dita PopularHi ha més dies que llonganisses . va dirigit a persones estressades , volen significar que hi ha temps per a tot

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

Sí.

NOMBRE DE PRODUCTORS

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

 

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?