Nota de Premsa entrega de Plaques restaurants SLOW FOOD KM0 2018

by | Mar 12, 2018 | Premsa, General

Benvolguts,
Novament ha arribat l’hora de lliurar el distintiu Km0-Slow Food als restaurants de Catalunya que han apostat pels aliments ecològics i de proximitat. Ens plau informar-vos que enguany l’acte de lliurament de plaques tindrà lloc el proper dilluns 12 de març de 2018 al Sindicat de Cervera, i us convidem a participar-hi.
El projecte dels Restaurants Km0 de Slow Food neix fa anys de la voluntat, de cuiners i socis de l’entitat, per fomentar una cultura basada en els aliments bons, nets i justos. Slow Food és una associació ecogastronòmica sense ànim de lucre fundada el 1989, actualment representada a 160 països.
Aquest acte es planteja com un reconeixement als restaurants que participen en el projecte i també als productors locals, que són la peça clau del moviment Slow Food i gràcies als quals els restaurants km0 poden oferir una cuina centrada en un producte compromès amb el territori, el medi ambient i les persones que hi viuen. Alhora, pretén ser també un espai per a la creació de xarxa entre restaurants, productors i totes aquelles persones sensibles amb la filosofia Slow Food.
La jornada s’iniciarà amb el ja habitual Mercat de la Terra, que estarà actiu des de les 10 del matí fins les 2 del migdia i que comptarà amb més de 40 petits productors vinculats al moviment Slow Food. Enguany, com a novetat, es realitzaran showcookings a càrrec de col·lectius de cuina de les Terres de Lleida (Noguera Cuina, la Xicoia i All Cuiners), paral·lelament a aquest mercat.
La presentació de l’acte del lliurament dels distintius als cuiners anirà a càrrec d’en Pep Palau, reconegut gastrònom i director del Fòrum Gastronòmic i en Josep LLadonosa, cuiner català i reconegut xef, que ha fet una gran tasca de recerca sobre la cultura del menjar. Enguany farem la tercera entrega de cargols Slow Food a productors compromesos amb Slow Food.
Tot seguit, els productors de les Terres de Lleida presents al Mercat de la Terra oferiran un vermut, que permetrà fer degustacions dels seus productes, ja siguin sols o bé combinats entre ells; alhora que es podrà escoltar un recital de Cançons de Tros.
A les dues del migdia es realitzarà el dinar Street Food, que consistirà en un menú degustació dissenyat i cuinat pels vuit restaurants del convivium d’Slow Food de les Terres de Lleida, oferint d’aquesta manera una proposta culinària que posa en valor el bo, net i just propi del moviment Slow Food.
Finalment, i per acabar la jornada de celebració, hi haurà un Concert de Corrandes amb Son Corrandes.
L’acte compta amb la col·laboració de la Paeria de Cervera, el Consell Comarcal de la Segarra i la Diputació de Lleida, i amb el suport organitzatiu de Raiels.

Què és un restaurant Km0 de Slow Food

Balears, Catalunya Central, Empordà,
Garraf, Terres de Lleida, Maresme,
País Català, Pirineus, Tarraco, Vallès,
Váquez Montalbán Barcelona

Doncs que en el nostre restaurant es cuinen plats de Km0 en els quals prioritzem la pagesia propera i ecològica, emprem aliments de temporada, evitem l’ús de transgènics, recuperem productes de l’Arca del Gust i dels Baluards de Slow Food i cuinem peix capturat de forma sostenible.

Cuinem des del cor i treballem amb aliments de màxima qualitat compartint el nostre coneixement amb altres restaurants Km0 per millorar el vincle entre la terra i la gastronomia local. Ens agrada cuinar i ens agrada que els nostres clients rebin a la taula el que nosaltres estimem a la cuina.

Per a més informació sobre Km0-Slow Food: www.km0slowfood.com

Es prega confirmar assistència per a poder preparar acreditació de premsa.

Envieu les vostres dades al contacte de premsa:

Secretaria Tècnica. Núria Serena
coordinadora@km0slowfood.cat
669454561

RESTAURANTS CATALANS KM0-SLOW FOOD 2018

Nota: els restaurants indicats amb l’asterisc (*), són els nous restaurants del 2018.

Balears :
Sílvia Anglada ES TAST DE NA SÍLVIA Ciutadella

Catalunya Central:
Carme Clotet NIU NOU Bagà
Ignasi Camps CA L’IGNASI Cantonigros
Marcel Cardona CAL FUSTER Serrateix

Empordà:
Carles Fabregó.ANTAVIANA Figueres
Damià Rafecas Martínez VICUS Pals
Martí Rosàs CA LA MARIA Llagostera
Òscar Bigas INTEGRAL Figueres
Quim Casellas CASAMAR Llafranc
Carme Picas. El Ginjoler. Sant Feliu de Guíxols*
Daniel Nieto MARÍTIM Tossa de Mar*
Iolanda Bustos LA CALÈNDULA Regencós*
Lola Puig CA LA LOLA Ullastret*

Garraf:
Francesc Rafecas LA NANSA Sitges

Lleida:
Aleix Aytes CAFÈ PESSETS Sort
David Peral ESPAI DE TAST MAS D’EROLES Adrall
Enric Millà EL DIEN Vallfogona de Balaguer
Mercè Camins CASA MERCÈ Fontdepou
Ramon Gaspà LO PONS Ponts
Sergi Ortiz L’ANTIC FORN Cervera
Jordi Poch LA BAULA ATENEU COOPERATIU Lleida*

Maresme :
Jordi Fontdeglòria LASAL DEL VARADOR Mataró
Luca Marongiu Gonzalo Rivière ELS GARROFERS Alella

País Català:
Aurélia Mari VIA DEL VI Perpinyà
Victoria Robinson. LA CUISINE-COMPTOIR. Collioure*

Pirineus:
Joan Luque EL CELLER DELS JOGLARS Montardit
Manel Jubete LA BORDA DEL RECTOR Incles Andorra

Tarraco:
David Amorós LOLA BISTRO Altafulla
Joan Amaré AMARÉ RESTAURANT Roquetes
Ramón Martí EL LLAGUT Tarragona
Vicent Guimera L’ANTIC MOLÍ Ulldecona
Xavier Fabra QUINTAFORCA Nulles
Davide Poso EQUILICUÀ. Valls*
Mercè Prado i Manel Morell CASA GALLAU. Cambrils*
Montse Queralt MASPUBILLS RESTAURANT ECOLÒGIC. Vinyols i els Arcs*

Vallès:
Bouchra Bendach TARAMBANA Cardedeu
Ignasi Martínez EL BELLVER Tagamanent
Isaac Gómez CAPICUA Cerdanyola del Vallès
Jordi Bonet ESBIOESFERA Cardedeu
Josep Comas Porto EL JARDÍ Parets del Vallès
Stephanie Calderon ARTESANAL Granollers*

Vázquez Montalbán BCN:
Francesc Armengol CA N’ARMENGOL Sta Coloma de Gramanet
Gerard Sans EL MERCADER DE L´EIXAMPLE Barcelona
German Lérida EL FILETE RUSO Barcelona
Jordi Limón SOMORROSTRO Barcelona
Jordi Limón REBELOT Barcelona
Nabil Benhammou MONTIEL Barcelona
Sergio Gil BODEGA LA PENINSULAR Barcelona
Francesc Armengol CA N’ARMENGOL Sta Coloma de Gramanet

1 Menjador escolar
Marc Esteve ST PAUL’S SCHOOL

BROQUIL DE STA TERESA

BROQUIL DE STA TERESA

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust, Març, Abril, Maig

BROQUIL DE STA TERESA

DESCRIPCIÓ BREU

Bròquil de color morat, de pìnya compacte, de tamany mitja, i tradicionalment es recollia al voltant dels mesos d’octubre/ novembre i desembre. Comença la collita a mitjans d’octubre corresponent amb Sta Teresa, i d’aquí be el nom. També és coneixia per bròquil morat.

La data de la sembra es feia i és fa entre els mesos de juliol i agost, i em plantar als mesos d’agost/setembre.

Varietat primerenca.

Una de les seves característiques negatives és com la majoria de bròquils es una planta recessiva, això vol dir que perd fàcilment les seves propietats de color intens morat tant la capsa com la tija de les fulles, hibridant-se fàcilment amb les coliflors blanques donimants .

A nivell organolèptic diem que hi ha la tradició de recupera l’aigua de bullir-lo d’un color blavós i de sabor intents per fer-ne sopes escaldades amb pa sec o torrat i un gra d’all fregit.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Comarques Vallès Oriental Maresma i Baix Llobregat.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Referències orals

La llavor ens arribar de diverses procedències, entre elles l’Etern Verdaguer de Can Casavella de Lloartet de Llinàs del Vallès i dels planteraires que anaven  a vendre el mercat de Granollers procedents d’Argentona ( Maresme) Can Patró i Cal Anima._

Referències escrites:

Catàlegs del s. XIX i XX de la casa Nonell de Mataró

Dita popular:

S’acabat el broquil_Dit per donar per acabada una conversa.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

 

NOMBRE DE PRODUCTORS

Només petits productors, però sense aconseguir la varietat pura plenament.

Hi ha autoconsum familiar, sense  nivell d’exigència ja que exigeix acurada selecció , ja que com totes les crucíferes s’hibrida a distancies al voltant de 500 metres.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Només petits productors, però sense aconseguir la varietat pura plenament.

Hi ha autoconsum familiar, sense  nivell d’exigència ja que exigeix acurada selecció , ja que com totes les crucíferes s’hibrida a distancies al voltant de 500 metres.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
 
VENTRE D’OSSOS

VENTRE D’OSSOS

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust, Juliol, Agost, Setembre

VENTRE D’OSSOS

DESCRIPCIÓ BREU

Embotit tradicional del Vallès Oriental elaborat bàsicament a les matances domiciliaries amb porcs de criança pròpia.

Bàsicament es tracta d’aprofitar el ventre de porcs  ben net sense obrir-lo.

A part es picar les parts tendromosses de la costella principalment l’estèrnum i les puntes de la costella, també s’hi afegeix els ossos de costella tallat petits de 2 cm aproximadament,  amb el tallant o una destral catalana . Tot aquets ossets i  tendrums s’amaneixen amb sal i pebre i també és prepara una petita porció de carn picada per reomplir els petits espais vuits que la costella per la seva forma irregular no omple.

El ventre s’omple manualment barrejant la carn picada i els ossos i fent pressió  per tal que quedi els espais ben plens. En cas que s’hagi fet un tall per netejar-lo cal cosir-lo amb fil de botifarres de manera que quedi ben tancat.

Es cou a la caldera juntament amb els altres embotits entre 2 i 3 hores depèn del tamany i l’edat  del porc (per la duresa del ventre)

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Comarques Vallès Oriental.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Referències orals

La recepta s’ha recollit a traves de les diverses mocaderes locals, i per la pràctica viscuda per membres de Slow Food Vallès.

L’origen se suposa que era per una part, l’aprofitament d’algunes parts del porcs i la seva conservació, ja que aquest embotits una vegada bullit es penjava i es deixava secar fins la seva utilització, que consistia tallat a rodanxes i guisat a la cassola conjuntament amb faves, pèsols o en mongetes desgranadores o seuqes.

Actualment en alguns restaurants s’ha versionat com un aperitiu oferint-lo a la clientela com un embotit d’arrels per tal de  donar a conèixer a les noves generacions la seva existència.

Malgrat aquesta nova versió des de Slw Food creiem que la versió original amb cassola es quan més llueix aquest tipus d’embotits ancestral.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

NOMBRE DE PRODUCTORS

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
TOMATA TRUMFERA

TOMATA TRUMFERA

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust, Juny, Juliol, Agost, Setembre

TOMATA TRUMFERA

DESCRIPCIÓ BREU

La tomata Trumfera és una varietat antiga originària de l’horta de Balaguer, a la comarca de la Noguera. La planta es caracteritza per una fulla que recorda les de la patatera (trumfera a les comarques de Lleida). El seu fruit és petit, visualment molt atractiu i de gran sabor. S’utilitza per al consum de temporada, en amanides o per untar el pa.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

En bona part de les comarques de Lleida, la patata es diu popularment ‘trumfa’. Així, la varietat de tomata Trumfera rep aquesta denominació a causa de la semblança entre les seves fulles i les de la patatera.
A la comarca de la Noguera i especialment a l’horta de Balaguer, la tomata Trumfera va ser molt coneguda fins a principis dels anys 80. Diversos hortolans i viveristes la recorden com una varietat petita però de gran sabor que es conreava bàsicament per a l’autoconsum.
L’horta de Balaguer és una de les grans hortes històriques de les Terres de Lleida. Carolina Batet, en l’obra L’aigua conquerida1, revisa la bibliografia existent i situa l’origen de la sèquia del Cup (marge dret) i el rec del Sió (marge esquerre) entre els segles X i XI, de l’època islàmica. aquestes sèquies
s’aniran reformant al llarg del període feudal fins a l’actualitat, de manera que han assegurat el reg d’unes 1.240 Ha i facilitat l’aparició d’una rica tradició pagesa. Més enllà del cultiu de llegums, de cereals i del cànem, els pagesos de Balaguer aniran desplegant una gran diversitat de cultius hortícoles
i varietats diferenciades.
Aquesta vocació es veurà ja estimulada per l’atorgament del dret del mercat setmanal dels dissabtes per part del rei Pere I, l’any 1211. A partir d’aquest moment, Balaguer incrementés la seva capitalitat,
convertint-se en punt de trobada i d’intercanvi importantíssim a la zona. Més endavant el mercat s’establirà en els porxos de la plaça del Mercadal i en el seu costat Aquest acollirà, sota el nom de Mercat del Reng, tots els pagesos i pageses de la localitat que vulguin vendre directament les seves pròpies produccions. Amb el pas del temps seran molts els pagesos de Balaguer que es convertiran en productors de planter destinat a nodrir els horts dels municipis veïns.
En les últimes dècades, el mercat i la mateixa horta han canviat molt el seu semblant. Són pocs i molt veterans els hortolans que es resisteixen a la invasió del cultiu de blat de moro transgènic. I, molt menys,
els que venen directament al mercat oa la mateixa finca. Tot i això, es manté certa tradició de viveristes professionals i petits horts en els quals sobreviu una cada vegada més reduïda diversitat hortícola.
L’any 2008, Josep Pàmies explica en una entrevista que es tracta del tomàquet més saborós que recorda i que va perdre la llavor a principis dels anys 80. Sempre l’havia vist a casa seva i també la seva mare.
El mateix any es va obtenir una llavor de tomata Trumfera a la localitat d’Àger de la mà de Pere Capdevila, que l’any següent es descarta quan se la considera degenerada.
També l’any 2008, el viverista Lluís Breu subministra una llavor procedent de la localitat de Torrelameu, i passa el mateix.
En paral·lel es realitza una petició de material vegetal al Banc de Germoplasma Hortícola de Saragossa (BGHZ) i al Banc de Germoplasma de l’Institut de Conservació i Millora de la Agrobiodiversitat Valenciana (COMAV). Les dues institucions disposen de material vegetal procedent de prospeccions realitzades en els anys 80 a la zona de Balaguer, amb la denominació de tomata Trumfera.
A partir d’aquestes llavors, i en el marc del projecte CULTURES TROBADES, s’inicia un procés de recuperació de la varietat que s’allargarà fins a l’actualitat i en el qual participen diferents pagesos i hortolans.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Les principals referències provenen de les entrevistes realitzades al llarg de la prospecció de varietats locals a la comarca de la Noguera des del 2008. Totes elles coincideixen a assenyalar-la com una varietat de caràcter centenari.

A la base de dades de recursos filogenètics de l’Estat espanyol de l’INIA pot observar com l’any 1981 es prospectà a Balaguer i va ser conservada a l’BGHZ. També l’any 1984 va ser prospectada en Balaguer i conservada pel COMAV.

Font: INIA. http://wwwx.inia.es/webcrf/CRFesp/Paginaprincipal.asp

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

SÍ.

NOMBRE DE PRODUCTORS

1

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Josep Moret.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
SÍ.