ENCIAM ESCAROLER

ENCIAM ESCAROLER

ENCIAM ESCAROLER

DESCRIPCIÓ BREU

Es un enciam de gran tamany que forma un cabdell voluminós amb rebrots que son tant  apropiades per menjar com per fer-ne llavors . Puntes de les fulles serrades, color verd intents , dolçor aroma perfectament diferenciables d’altres varietats.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Comarques Vallès Oriental i Maresme.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Referències escrites: en el  ESTUDIO AGRICOLA DEL VALLES 1874_ i molt citat en els catàlegs del segle XIX I principis del XX de la casa de llavors Nonell de Mataró_

Referències orals: i transmissió de llavors per part de l’Etern Verdaguer de Can Casavell de Lloartet de Llinars del Vallès.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

NOMBRE DE PRODUCTORS

3.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

La Verdolaga SCP de Llerona.

El Rave Negre de Gallecs.

Horta Sana de Llerona.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
CEBA COLL DE NARGÓ

CEBA COLL DE NARGÓ

CEBA COLL DE NARGÓ

DESCRIPCIÓ BREU

La ceba Coll de Nargó és originària d’aquest municipi de la comarca de l’Alt Urgell des d’on es va estendre a diferents punts de les hortes del Segre i les comarques del Solsonès, el Pallars Jussà i la Noguera, mitjançant els planters que encara produeixen els seus pagesos. Es caracteritza per ser una ceba dolça, de textura cruixent i amb una forma el·líptica i d’extrems apuntats. Té una conservació mitjana i grans potencials gastronòmics.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

La ceba de Coll de Nargó és originària d’aquest municipi de la comarca de l’Alt Urgell, situat a una alçada de 573 metres per sobre del mar ia la riba dreta del riu Segre. Principalment, aquesta ceba s’ha conreat a la localitat i s’ha estès mitjançant els planters de les seves pagesos a les més pròximes hortes del Segre –des de la Seu d’Urgell fins Balaguer– i cap a altres localitats de les comarques del Solsonès, el Pallars Jussà i Noguera. Fins a l’actualitat, s’ha cultivat principalment per al autoconsum.
Al llarg del projecte CULTURES TROBADES de Slow Food Terres de Lleida, s’han acumulat diferents referències sobre el cultiu d’aquesta ceba i s’han desenvolupat algunes accions de promoció.
Les entrevistes indiquen que es tracta d’una varietat selecciona pels agricultors i agricultores de Coll de Nargó fa més d’un segle. El fet de tractar d’una ceba de bones característiques organolèptiques i ben adaptada a les condicions de mitja muntanya, la van convertir en la principal hortalissa del municipi o,
almenys, la més característica. Tot i que mai s’ha produït en grans quantitats, el cultiu es generalitzar entre els seus pagesos a mesura que les seves qualitats s’anaven coneixent a la zona. Amb el pas del temps, van desenvolupar certa especialització en la producció i venda de planter als habitants de les poblacions properes.
La ubicació de la localitat, a peu de la C-14 –una important via de comunicació que uneix Andorra amb el Pla de Lleida– explica la seva extensió tant cap al nord com cap al sud.
L’any 2008, Lluís Breu, viverista ubicat a la localitat de la Ràpita (la Noguera) comercialitzava petites quantitats que provenen d’una llavor originària de la zona de Ponts. A partir d’aquest planter, la explotació Cal Peretó, situada a Tudela de Segre, va recuperar una línia de llavor, en col·laboració amb el projecte CULTURES TROBADES, l’any 2009. Dolors Cavallol, copropietària d’aquesta explotació, explica que a la zona d’Artesa de Segre es havia conreat fa ja algunes dècades.
També l’any 2009, en un taller al Casal de la Gent Gran de Ponts, es corrobora el seu coneixement entre els assistents, que la criden Ceba de Nargó.
L’any 2010, Andreu Bentoldrà i Maria Eroles, a la localitat de Coll de Nargó, faciliten informacions, mostres de fruit i de llavor. Les entrevistes permeten comprovar com es manté el cultiu de la varietat amb dues vocacions principals: l’autoconsum i la producció de petites quantitats de planter.
També aquest any, es va trobar mostres en Pobellà, al Pallars Jussà, arribada per intercanvi lligat a la transhumància ramadera a la zona de Nargó.
Aquest any 2011, Joan Esteve, pagès de 87 anys de la desapareguda horta de Tiurana, explica d’aquesta ceba que es conreava de forma molt minoritària a la zona de Ponts, normalment com a complement de altres varietats que, com la valenciana, eren menys dolços.
Recentment, també ha estat prospectada en algunes zones pròximes a la comarca del Solsonès.
Diferents viveristes de Balaguer la coneixen i conreen des de fa dècades, tot i que actualment ha quedat pràcticament en desús.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Les fonts orals consultades permeten situar el seu cultiu a la zona ja a principis del segle XX. la llavor ha passat a les generacions actualment de més edat de la mà dels seus avis.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

Sí.

NOMBRE DE PRODUCTORS

Els productors amb vocació d’autoconsum i que venen els excedents són nombrosos. fins ara es coneixen quatre explotacions que produeixen per al mercat local.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Daniel Tribó i Muñoz (en transició a la producció ecològica).
Alexis Inglada i Bros (producció ecològica).
Marc Solé i Cavallol. Cal Peretó (producció ecològica).
La Garbiana Pagesa, SCCL (producció ecològica).

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?

CEBA D’EN CAMPENY

CEBA D’EN CAMPENY

CEBA D’EN CAMPENY

DESCRIPCIÓ BREU

Ceba mes aviat plana de tonalitats que va del vermell al rosat fins el blanc.

Conreu primerenc, s’acostuma a sembrar el setembre i plantar posteriorment quan les cebes tenen uns 15 o 20 cm de llargada amb solc adobats amb fem vells el mes de novembre, iniciant-se la seva collita per  tendres el mes d’abril i seques el mes de juny .

Es pot consumir tant en cru com per guisat( sofregit, rostit, sopes, etc) i elaboracions medicinals ja que entre moltes qualitats es un bon expectorant.

A part del seu valor gustatiu i gran dolçor creiem molt important la seva recuperació ja que el fet de ser més primerenca supleix un període, a on la ceba anomenada de Figueres de característiques gustatives semblants  i la de les més ben considerades a Cat te en aquest moment una mala conservació.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Vallès Oriental, Pla de Barcelona.i Maresme,

Tot i que en aquesta darrera comarca una possible variant anomenada de sang de bou, d’un vermell més fosc que pot confondre.

Per la poca producció que hi ha la venda esta limitada a la venda directa del productor al consumidor.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Primer quart de S. XX es conreava a Caldes de Montbui explicat per Joan Picanyol de record de la seva familia i l’Etern Verdaguer de Can Casavella de Lloartet de Llinars del Vallès.

Tot i que la llavor ens la va cedir gratuïtament un dels darrers productors d’aquesta ceba a nivell cassola el Joan Guarch de Can Ros del Canyet de Badalona.

Referència escrita: catàlegs del s, XIX de la casa de llavors de Can Nonell de Mataró i Barcelona.

Recepta del sofregit i melmelada de ceba.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

Sí.

NOMBRE DE PRODUCTORS

3.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

La  Verdolaga Llerona, Les Franqueses

Joan Picanyol Caldes de Montbui.

Joan Guarch Can Ros El Canyet Badalona.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
BITXO DE TIURANA

BITXO DE TIURANA

BITXO DE TIURANA

DESCRIPCIÓ BREU

Pebrots de tipus allargat i estret, mitjans o petits, ja siguin picants o dolços. El Bitxo de Tiurana és una varietat de pebrot dolç, de mida mitjana i forma allargada, propi de Tiurana, a la comarca de la Noguera. Es conrea bàsicament per confitar i, antigament, es feia servir per acompanyar molts menjars de les cases de pagès.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

El poble vell de Tiurana estava situat al costat de la riba dreta del riu Segre fins que a finals de 1999 va ser desallotjat del fet de la construcció del pantà de Rialb. Aquesta petita localitat de la comarca de la Noguera disposava d’una important zona d’horta en la qual principalment es conreaven hortalisses, llegums i cànem.
La seva tradició hortícola era especialment coneguda entre els habitants de les localitats veïnes fins a la seva inundació a principis del segle XXI. Els pagesos de la localitat enviaven les seves produccions a les poblacions més properes bàsicament a través dels seus mercats setmanals.
El Bitxo de Tiurana es va convertir en l’hortalissa més coneguda de les que es produïen al municipi, com a mínim des de principis del segle XX. Rep el nom de la localitat perquè van ser els seus pagesos els que van seleccionar inicialment les llavors i van desenvolupar una certa especialització com un dels principals cultius d’estiu. El seu cultiu estava concentrat en gran mesura a la localitat tot i que es coneix certa expansió al llarg de les hortes del Segre cap al Sud-oest i també cap a la comarca del Solsonès.
Els punts d’intercanvi més comuns eren els mercats de Solsona, Ponts i Artesa de Segre, als quals acudien els pagesos i pageses de Tiurana amb les panistres plenes fins a dalt. Aquests contenidors de vímet, d’aproximadament 1,20 metres d’alt, permetien transportar grans quantitats de Bitxo sense que es aixafessin, donant una peculiar imatge als llocs. A les botigues d’alimentació de la zona també era freqüent trobar els Bitxos de Tiurana confitats, que -fins l’arribada dels plàstics-, se servien embolicats en una fulla de col, potser també col de Tiurana.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Al llarg del segle XIX i XX, els pagesos i les pageses de Tiurana van acumular un gran reconeixement a la subcomarca del Segre mitjà i van ser capaços de donar lloc a la diversificada agricultura local que combinava l’horta, els cultius de secà i l’aprofitament de la caça i la pesca, en un reduït territori del municipi. Però el màxim aprofitament el van treure de les aproximadament 120 Ha que podien regar gràcies a un petit canal que agafava l’aigua del riu Segre, mitjançant un sistema de ‘peixera’ original de l’època islàmica. La imatge aèria de 1956, permet donar compte del conjunt de petites parcel·les que van permetre l’autoabastiment de la localitat, i al seu torn, el desenvolupament d’una completa cultura agrícola local, basada en un acurat treball de selecció de les seves pròpies varietats.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

NOMBRE DE PRODUCTORS

2, la seva producció és molt reduïda però hi ha la previsió que pugui recuperar-se en pocs anys. La difusió realitzada en els mitjans de comunicació i la fira que l’ajuntament del municipi ha iniciat en l’últim any, així ho fan pensar.

Actualment, es calcula una producció total d’entre 1.000 i 2.500 kg.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Marc Solé i Cavallol (Cal Peretó)

La Garbiana Pagesa SCCL (en formació)

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?

Sí.

OVELLA DE RAÇA RIPOLLESA

OVELLA DE RAÇA RIPOLLESA

OVELLA DE RAÇA RIPOLLESA

DESCRIPCIÓ BREU

És la més important de les races ovines autòctones catalanes, (enfront de la Aranesa, i la Pallaresa o Txisqueta) tant perquè el seu nombre és superior-aranesa està a la vora de l’extinció, com per la seva genètica diferenciada. El seu origen històric està a la cruïlla de la raça pirinenca amb la merina que es repartia per tots els Pirineus, encara es concreta com a principal l’origen geogràfic a la comarca del Ripollès. Posteriorment estesa cap a les altres comarques prepirinaicas. Ovella de complexió física mitjana-gran, adaptada al medi (geogràficament abrupte). Tradicionalment s’ha destinat a la llet i formatges, ia la carn. Produeix una llet de gran qualitat però de baixa producció … Com característica morfològica diferenciadora té el cap convexe. Té cara i potes amb pigues, .. orella de color fosc normalment i la cua llarga

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Comarca del Ripollès, Berguedà, Solsonès, Osona i també pels plans de l’Empordà, el Gironès i la Selva.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

El període més esplendorós de l’ovella ripollesa va ser amb l’arrencada de la indústria llanera, ja que igual que la merina, produeix una llana de bona qualitat. Posteriorment amb la importació de la llana i de les espècies foranes ha sofert un gran retrocés. Actualment hi ha un control de naixements i criança, així com el control que tant les mares com els pares siguin de raça ripollesa, ja que en les últimes dècades s’ha creuat amb altres races per augmentar la seva producció càrnia. Aquests controls els realitza l’ANCRI (Associació Nacional de Criadors de Ripollesa)

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

Si gairebé absolutament, encara que també ha baixat de les comarques prepirinenques fins al Vallès Oriental i el Vallès Occidental

NOMBRE DE PRODUCTORS

Aproximadament 12, els més rellevants són dos.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

CAL PAUET (L’Espunyola), Berguedà conrea a més tot el cereal i pastura que serveix d’aliment a les seves ovelles i xais tot en ecològic, a més de recuperar varietats autòctones pràcticament desaparegudes però ben adaptades al medi de cereals i lleguminoses. Productor també d’excel · lents farines i preparats alimentaris (no penso) per a altres animals com porcs i pollastres, també en ecològic (sense soja, ni blat de moro ja que antigament no s’usaven en les dietes animals)

MAS MARCÈ, Baix Empordà Productor de bens de llet de bona qualitat, així com llet i formatges madurats i frescos (mató) de molt bona qualitat. En conversió a l’agricultura ecològica.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?

Si en algunes produccions: les ecològiques certificades i les ecològiques sense certificació o en procés. En les altres no pel risc d’introducció de pinso amb restes d’OGM