BROQUIL DE STA TERESA

BROQUIL DE STA TERESA

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust, Març, Abril, Maig

BROQUIL DE STA TERESA

DESCRIPCIÓ BREU

Bròquil de color morat, de pìnya compacte, de tamany mitja, i tradicionalment es recollia al voltant dels mesos d’octubre/ novembre i desembre. Comença la collita a mitjans d’octubre corresponent amb Sta Teresa, i d’aquí be el nom. També és coneixia per bròquil morat.

La data de la sembra es feia i és fa entre els mesos de juliol i agost, i em plantar als mesos d’agost/setembre.

Varietat primerenca.

Una de les seves característiques negatives és com la majoria de bròquils es una planta recessiva, això vol dir que perd fàcilment les seves propietats de color intens morat tant la capsa com la tija de les fulles, hibridant-se fàcilment amb les coliflors blanques donimants .

A nivell organolèptic diem que hi ha la tradició de recupera l’aigua de bullir-lo d’un color blavós i de sabor intents per fer-ne sopes escaldades amb pa sec o torrat i un gra d’all fregit.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Comarques Vallès Oriental Maresma i Baix Llobregat.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Referències orals

La llavor ens arribar de diverses procedències, entre elles l’Etern Verdaguer de Can Casavella de Lloartet de Llinàs del Vallès i dels planteraires que anaven  a vendre el mercat de Granollers procedents d’Argentona ( Maresme) Can Patró i Cal Anima._

Referències escrites:

Catàlegs del s. XIX i XX de la casa Nonell de Mataró

Dita popular:

S’acabat el broquil_Dit per donar per acabada una conversa.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

 

NOMBRE DE PRODUCTORS

Només petits productors, però sense aconseguir la varietat pura plenament.

Hi ha autoconsum familiar, sense  nivell d’exigència ja que exigeix acurada selecció , ja que com totes les crucíferes s’hibrida a distancies al voltant de 500 metres.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Només petits productors, però sense aconseguir la varietat pura plenament.

Hi ha autoconsum familiar, sense  nivell d’exigència ja que exigeix acurada selecció , ja que com totes les crucíferes s’hibrida a distancies al voltant de 500 metres.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
 
VENTRE D’OSSOS

VENTRE D’OSSOS

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust, Juliol, Agost, Setembre

VENTRE D’OSSOS

DESCRIPCIÓ BREU

Embotit tradicional del Vallès Oriental elaborat bàsicament a les matances domiciliaries amb porcs de criança pròpia.

Bàsicament es tracta d’aprofitar el ventre de porcs  ben net sense obrir-lo.

A part es picar les parts tendromosses de la costella principalment l’estèrnum i les puntes de la costella, també s’hi afegeix els ossos de costella tallat petits de 2 cm aproximadament,  amb el tallant o una destral catalana . Tot aquets ossets i  tendrums s’amaneixen amb sal i pebre i també és prepara una petita porció de carn picada per reomplir els petits espais vuits que la costella per la seva forma irregular no omple.

El ventre s’omple manualment barrejant la carn picada i els ossos i fent pressió  per tal que quedi els espais ben plens. En cas que s’hagi fet un tall per netejar-lo cal cosir-lo amb fil de botifarres de manera que quedi ben tancat.

Es cou a la caldera juntament amb els altres embotits entre 2 i 3 hores depèn del tamany i l’edat  del porc (per la duresa del ventre)

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Comarques Vallès Oriental.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Referències orals

La recepta s’ha recollit a traves de les diverses mocaderes locals, i per la pràctica viscuda per membres de Slow Food Vallès.

L’origen se suposa que era per una part, l’aprofitament d’algunes parts del porcs i la seva conservació, ja que aquest embotits una vegada bullit es penjava i es deixava secar fins la seva utilització, que consistia tallat a rodanxes i guisat a la cassola conjuntament amb faves, pèsols o en mongetes desgranadores o seuqes.

Actualment en alguns restaurants s’ha versionat com un aperitiu oferint-lo a la clientela com un embotit d’arrels per tal de  donar a conèixer a les noves generacions la seva existència.

Malgrat aquesta nova versió des de Slw Food creiem que la versió original amb cassola es quan més llueix aquest tipus d’embotits ancestral.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

NOMBRE DE PRODUCTORS

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
TOMATA TRUMFERA

TOMATA TRUMFERA

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust, Juny, Juliol, Agost, Setembre

TOMATA TRUMFERA

DESCRIPCIÓ BREU

La tomata Trumfera és una varietat antiga originària de l’horta de Balaguer, a la comarca de la Noguera. La planta es caracteritza per una fulla que recorda les de la patatera (trumfera a les comarques de Lleida). El seu fruit és petit, visualment molt atractiu i de gran sabor. S’utilitza per al consum de temporada, en amanides o per untar el pa.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

En bona part de les comarques de Lleida, la patata es diu popularment ‘trumfa’. Així, la varietat de tomata Trumfera rep aquesta denominació a causa de la semblança entre les seves fulles i les de la patatera.
A la comarca de la Noguera i especialment a l’horta de Balaguer, la tomata Trumfera va ser molt coneguda fins a principis dels anys 80. Diversos hortolans i viveristes la recorden com una varietat petita però de gran sabor que es conreava bàsicament per a l’autoconsum.
L’horta de Balaguer és una de les grans hortes històriques de les Terres de Lleida. Carolina Batet, en l’obra L’aigua conquerida1, revisa la bibliografia existent i situa l’origen de la sèquia del Cup (marge dret) i el rec del Sió (marge esquerre) entre els segles X i XI, de l’època islàmica. aquestes sèquies
s’aniran reformant al llarg del període feudal fins a l’actualitat, de manera que han assegurat el reg d’unes 1.240 Ha i facilitat l’aparició d’una rica tradició pagesa. Més enllà del cultiu de llegums, de cereals i del cànem, els pagesos de Balaguer aniran desplegant una gran diversitat de cultius hortícoles
i varietats diferenciades.
Aquesta vocació es veurà ja estimulada per l’atorgament del dret del mercat setmanal dels dissabtes per part del rei Pere I, l’any 1211. A partir d’aquest moment, Balaguer incrementés la seva capitalitat,
convertint-se en punt de trobada i d’intercanvi importantíssim a la zona. Més endavant el mercat s’establirà en els porxos de la plaça del Mercadal i en el seu costat Aquest acollirà, sota el nom de Mercat del Reng, tots els pagesos i pageses de la localitat que vulguin vendre directament les seves pròpies produccions. Amb el pas del temps seran molts els pagesos de Balaguer que es convertiran en productors de planter destinat a nodrir els horts dels municipis veïns.
En les últimes dècades, el mercat i la mateixa horta han canviat molt el seu semblant. Són pocs i molt veterans els hortolans que es resisteixen a la invasió del cultiu de blat de moro transgènic. I, molt menys,
els que venen directament al mercat oa la mateixa finca. Tot i això, es manté certa tradició de viveristes professionals i petits horts en els quals sobreviu una cada vegada més reduïda diversitat hortícola.
L’any 2008, Josep Pàmies explica en una entrevista que es tracta del tomàquet més saborós que recorda i que va perdre la llavor a principis dels anys 80. Sempre l’havia vist a casa seva i també la seva mare.
El mateix any es va obtenir una llavor de tomata Trumfera a la localitat d’Àger de la mà de Pere Capdevila, que l’any següent es descarta quan se la considera degenerada.
També l’any 2008, el viverista Lluís Breu subministra una llavor procedent de la localitat de Torrelameu, i passa el mateix.
En paral·lel es realitza una petició de material vegetal al Banc de Germoplasma Hortícola de Saragossa (BGHZ) i al Banc de Germoplasma de l’Institut de Conservació i Millora de la Agrobiodiversitat Valenciana (COMAV). Les dues institucions disposen de material vegetal procedent de prospeccions realitzades en els anys 80 a la zona de Balaguer, amb la denominació de tomata Trumfera.
A partir d’aquestes llavors, i en el marc del projecte CULTURES TROBADES, s’inicia un procés de recuperació de la varietat que s’allargarà fins a l’actualitat i en el qual participen diferents pagesos i hortolans.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Les principals referències provenen de les entrevistes realitzades al llarg de la prospecció de varietats locals a la comarca de la Noguera des del 2008. Totes elles coincideixen a assenyalar-la com una varietat de caràcter centenari.

A la base de dades de recursos filogenètics de l’Estat espanyol de l’INIA pot observar com l’any 1981 es prospectà a Balaguer i va ser conservada a l’BGHZ. També l’any 1984 va ser prospectada en Balaguer i conservada pel COMAV.

Font: INIA. http://wwwx.inia.es/webcrf/CRFesp/Paginaprincipal.asp

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

SÍ.

NOMBRE DE PRODUCTORS

1

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Josep Moret.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
SÍ.
TOMÀQUET ROSA DE L’ETERN VERDAGUER

TOMÀQUET ROSA DE L’ETERN VERDAGUER

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust

TOMÀQUET ROSA DE L’ETERN VERDAGUER

DESCRIPCIÓ BREU

Tomàquet mes aviat primerenc de fruits rodons , vermells  però a la part oposada peduncle lleugerament rosat , de gran dolçor, productivitat mitjana .Sembrat a finals de febrer i trasplantat cap a finals d’abril i s’acostumava entutorar-lo utilitzant canyes formant les clàssiques polleres , grups de 4 o 6. Varietat delicada ja que tendència agafar la malura anomenada “ cul negra o Torrat” , produïda en part segons sembla per la mal assimilació de la calç de la terra , tradicionalment es resolia aquest problema regant de nit.

Tomàquet de gran dolçor tant utilitzat en cru (amanides) com en cuit (sofregit, salses, conserves, melmelades, etc). Una de les moltes característiques d’aquests tomàquets és el color rosat de les salses que el diferencien de les majoria de les altres varietats.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Tot i que actualment hi ha, tomàquet rosa ple a diferents comarques de Cat, aquest que hem descrit,  hem pogut comprovar és diferent a la resta.

Comarca de producció: Vallès Oriental.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Semblar ser que a principis del SXX l’Ivo Ponts de Llissa de Vall, va portar aquesta llavor de Mallorca, sen  conreada per diversos productors de la comarca.

En èpoques contemporànies  abans de la seva recuperació, només el produïen  l’Etern Verdaguer de Can Casavella de Lluartet de Llinars del Vallès, (a qui li dediquem el nom d’aquest deliciós tomàquet ja que ell sol es va proporcionar una vintena de llavors antigues de les 120 que tenim catalogades a la nostra comarca), i el Salvador Armengol per raons d’una amistat directa del seu pare amb l’anomena’t anteriorment Ivo Ponts, venedor de llavors i planters al mercat del dijous a Granollers.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

Sí.

NOMBRE DE PRODUCTORS

6.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

La Verdolaga . LLerona. Les Franqueses.

Horta Sana  Lerona Les Franqueses.

Rave Negra Gallecs.

Can Gual L’Ametlla.

Teresa Forns Bigues i Riells.

Hort de l’Espelt Sta Eulalia de Ronçana (seu de la fira del tomàquet).

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
OLI SARRUT

OLI SARRUT

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust

OLI SARRUT

DESCRIPCIÓ BREU

L’olivera Sarrut és una varietat local conreada a la vall d’Àger, al vessant sud de la muntanya del Montsec. Aquesta serra actua de zona de transició entre les comarques del Pla de Lleida i el Pirineu, donant lloc a una cultura agrària molt específica. Només es troba en plantacions tradicionals de caràcter centenari, entre 600 i 900 metres d’altura, i és la varietat majoritària en els pobles d’Agulló i Corçà.
El seu cultiu es desenvolupa enmig d’una accidentada orografia i envoltat per un creixent bosc de roures i alzines. L’activitat reforça el valor paisatgístic del lloc, però el caràcter amb freqüència heroic de la mateixa, demanda accions de valoració que aturin l’abandonament. L’oli resultant és de gran qualitat, tant a nivell organolèptic com en el pla nutricional.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

El Montsec és la principal serralada del Prepirineu de Lleida i el límit entre les comarques del Pallars Jussà (Nord) i la Noguera (sud). Es tracta d’una zona situada entre 600 i 1.700 metres d’altura, amb una orografia accidentada que dóna lloc a un conjunt de valls històricament poc comunicats amb la resta del país. Aquest fet i la climatologia típicament de mitja muntanya, fan que hi hagi estat poc permeable als processos de transformació agrària i que es conservi bona part de la seva biodiversitat
conreada.
La vall d’Àger s’estén longitudinalment al sud del Montsec, d’est a oest, entre els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. La seva orientació la protegeix del fred intens del Pirineu i propicia un microclima, entre mediterrani i continental, relativament temperat en relació a la seva altura.
En l’àmbit de les oliveres, representa una de les fronteres al nord de l’expansió de la varietat arbequina produïda, segles enrere, des de Les Garrigues cap a bona part de les comarques catalanes. contràriament al que succeeix en altres zones, el ventall de varietats conreades és ampli i diferent en cada un les valls. De vegades, fins i tot entre localitats d’un mateix municipi.
Oliveres monumentals amb centenars d’anys d’antiguitat mostren el caràcter tradicional d’aquest cultiu, encara que en les últimes dècades ha perdut protagonisme a favor de l’ametller i del cereal.
L’olivera Sarrut es troba distribuït al llarg del municipi d’Àger, especialment a les localitats de Agulló i Corçà on és majoritari, fruit d’una selecció conscient dels agricultors que es remunta a temps immemorials. Aquestes localitats es troben a l’extrem occidental de la vall, en algunes ocasions molt pròximes al conegut congost de Mont-rebei, que delimita políticament Catalunya i Aragó.
Fora de la vall d’Àger, no s’ha localitzat la varietat en cap altre municipi de la Noguera que han estat prospectats des del 2008 en el marc del projecte CULTURES TROBADES.
La descripció pomològica no es correspon amb la varietat Cerruda descrita a Varietats d’olivera del Somontano de l’autor Javier Viñuales (2007).
La descripció pomològica i el perfil d’àcids grassos tampoc coincideix amb cap les varietats descrites fins al moment en Varietats d’Olivera a Espanya coordinada per Luis Rallo (2005), ni tampoc en Varietats de l’olivera, amb especial referència a Catalunya de Joan Tous i Agustí Romero (1993).
Els motius que van portar a la selecció d’aquesta varietat per part dels agricultors d’aquestes localitats, cal buscar-los en la plena adaptació a l’exigent climatologia de la zona, l’elevada productivitat i el bon rendiment que ofereix. La combinació d’aquests factors, l’han fet molt competitiva a la zona davant d’altres varietats de difusió més moderna.
Històricament, la producció sortida d’aquestes plantacions es molia en els diferents molins de la vall, actualment desapareguts. Les entrevistes realitzades parlen d’un molí a l’Ametlla del Montsec, dos a Àger i un altre de associatiu a Agulló. Les produccions resultants es destinaven tant a l’autoconsum com a la comercialització dels excedents en les principals localitats pròximes.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Des de l’any 2008 s’han entrevistat diferents pagesos jubilats i tots ells afirmen que els seus avis sempre havien vist aquests oliveres plantades.
Amb tot, la referència més directa són les mateixes oliveres, la major part d’ells tenen més de dos-cents anys d’antiguitat. Més ocasionalment s’observen exemplars especialment antics.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

Sí.

NOMBRE DE PRODUCTORS

Només petits productors, però sense aconseguir la varietat pura plenament.

Hi ha autoconsum familiar, sense  nivell d’exigència ja que exigeix acurada selecció , ja que com totes les crucíferes s’hibrida a distancies al voltant de 500 metres.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Agustí Porta
Miquel Burgués
Rubén Freixes (Molí Freixes)

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?

Sí.

TOMATA ROSA D’ALBESA

TOMATA ROSA D’ALBESA

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust

TOMATA ROSA D’ALBESA

DESCRIPCIÓ BREU

El tomàquet Rosa d’Albesa és una varietat de caràcter centenari seleccionada en aquest municipi de la Noguera. Produeix un fruit de mida mitjana-gran, rosat, ple i de característiques organolèptiques molt destacades. La seva fragilitat i baixa productivitat han dificultat la seva producció massiva, però la fan especialment interessant en el camp de la venda directa de caràcter local.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

El tomàquet Rosa d’Albesa forma part de la gran família dels tomàquets rosa que s’estén al llarg dels horts més occidentals de la demarcació de Lleida, i de nord a sud de la Franja de Ponent. un bon nombre d’ells es conserven al banc de llavors del projecte CULTURES TROBADES i amb freqüència van associats a denominacions que fan referència a la localitat d’on són originàries o bé al nom del seu propietari. Generalment, són varietats locals de mida gran i molt gran, plenes i amb un color rosa més o menys intens.
La varietat en qüestió va ser prospectada l’any 2008, a la localitat d’Albesa, en l’explotació hortícola de Carme Trilla i ha estat estudiada fins a l’actualitat.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Es tracta d’una llavor mantinguda per la família d’aquesta pagesa des de fa almenys un segle. segons expressa l’entrevistada: “El meu avi ia la conreava i la meva mare sempre l’ha vist a casa”. inicialment es destinava a la producció per a l’autoconsum, i no va ser fins dècada enrrere que l’entrevistada va iniciar la seva venda directa al mercat de Lleida.
Es tracta d’una selecció de caràcter molt local que, per la seva baixa productivitat, mai s’ha difós més enllà d’aquesta escala.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

Sí

NOMBRE DE PRODUCTORS

1

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Carme Trilla y Josep Marvà.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?

Sí.