Un Porro molt tendre amb la canya molt llarga. Cuinar-lo confitat i acompanyat per escarola perruqueta i ametlla tendre, amanit amb una vinagreta tradicional, dóna com a resultat un plat, que resumeix la filosofia del nostre restaurant: producte i sabor genuïnament vallesà.
La llavor amb origen a Llinars del Vallès, guardada i gestionada per Etern Verdaguer de Can Casavella de Lluertet, d’aquí el seu nom.

La Garriga és un poble conegut gastronòmicament per les seves botifarres. Són fins i tot les protagonistes d’una fira anual.
Al Vinòmic la cuinem esparracada, oberta, amb un sofregit de ceba. Al final de la cocció hi afegim mongeta del carai, recuperada pel banc de llavors del Vallès Oriental, i la mateixa aigua de la cocció, per fer-hi la salsa.
Aquest plat, típic del receptari tradicional català, l’arrodonim amb un bolet, una gírgola de castanyer rostida al forn. Un bolet cultivat per Boletbenfet, una cooperativa de Sant Antoni de Vilamajor amb centre especial de treball per a la inserció social. Un plat 100% vallesà

El llibre d’en Pep Salsetes, activista gastronòmic, “La cuina dels vallesans” (ed. Farell), recull una recepta de borrego a la que nomena modernista, per la manera de cuinar-lo, més ràpida, moderna i fàcil, que l’elaboració més clàssica i professional (no pas perquè provingui de l’època modernista).
Al Vinòmic hem volgut anar una mica més enllà i l’hem volgut fer un pèl més “modernista” o (re)modernista, utilitzant noves tècniques i estris, mitjançant el sifó de gas, on hi posem la massa ben triturada i colada. La cocció la fem al microones, per acabar torrant-lo al forn. És així com aconseguim una textura molt aèria i un punt cruixent, que es complementa perfectament amb el flam de ratafia i una pera escalivada al foc, amanida amb una confitura de castanya.
Unes postres amb el punt just de sucre i el gust característic de la ratafia, un licor dolç típic de Catalunya.