ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:
La ceba de Coll de Nargó és originària d’aquest municipi de la comarca de l’Alt Urgell, situat a una alçada de 573 metres per sobre del mar ia la riba dreta del riu Segre. Principalment, aquesta ceba s’ha conreat a la localitat i s’ha estès mitjançant els planters de les seves pagesos a les més pròximes hortes del Segre –des de la Seu d’Urgell fins Balaguer– i cap a altres localitats de les comarques del Solsonès, el Pallars Jussà i Noguera. Fins a l’actualitat, s’ha cultivat principalment per al autoconsum.
Al llarg del projecte CULTURES TROBADES de Slow Food Terres de Lleida, s’han acumulat diferents referències sobre el cultiu d’aquesta ceba i s’han desenvolupat algunes accions de promoció.
Les entrevistes indiquen que es tracta d’una varietat selecciona pels agricultors i agricultores de Coll de Nargó fa més d’un segle. El fet de tractar d’una ceba de bones característiques organolèptiques i ben adaptada a les condicions de mitja muntanya, la van convertir en la principal hortalissa del municipi o,
almenys, la més característica. Tot i que mai s’ha produït en grans quantitats, el cultiu es generalitzar entre els seus pagesos a mesura que les seves qualitats s’anaven coneixent a la zona. Amb el pas del temps, van desenvolupar certa especialització en la producció i venda de planter als habitants de les poblacions properes.
La ubicació de la localitat, a peu de la C-14 –una important via de comunicació que uneix Andorra amb el Pla de Lleida– explica la seva extensió tant cap al nord com cap al sud.
L’any 2008, Lluís Breu, viverista ubicat a la localitat de la Ràpita (la Noguera) comercialitzava petites quantitats que provenen d’una llavor originària de la zona de Ponts. A partir d’aquest planter, la explotació Cal Peretó, situada a Tudela de Segre, va recuperar una línia de llavor, en col·laboració amb el projecte CULTURES TROBADES, l’any 2009. Dolors Cavallol, copropietària d’aquesta explotació, explica que a la zona d’Artesa de Segre es havia conreat fa ja algunes dècades.
També l’any 2009, en un taller al Casal de la Gent Gran de Ponts, es corrobora el seu coneixement entre els assistents, que la criden Ceba de Nargó.
L’any 2010, Andreu Bentoldrà i Maria Eroles, a la localitat de Coll de Nargó, faciliten informacions, mostres de fruit i de llavor. Les entrevistes permeten comprovar com es manté el cultiu de la varietat amb dues vocacions principals: l’autoconsum i la producció de petites quantitats de planter.
També aquest any, es va trobar mostres en Pobellà, al Pallars Jussà, arribada per intercanvi lligat a la transhumància ramadera a la zona de Nargó.
Aquest any 2011, Joan Esteve, pagès de 87 anys de la desapareguda horta de Tiurana, explica d’aquesta ceba que es conreava de forma molt minoritària a la zona de Ponts, normalment com a complement de altres varietats que, com la valenciana, eren menys dolços.
Recentment, també ha estat prospectada en algunes zones pròximes a la comarca del Solsonès.
Diferents viveristes de Balaguer la coneixen i conreen des de fa dècades, tot i que actualment ha quedat pràcticament en desús.
