VENTRE D’OSSOS

VENTRE D’OSSOS

VENTRE D’OSSOS

DESCRIPCIÓ BREU

Embotit tradicional del Vallès Oriental elaborat bàsicament a les matances domiciliaries amb porcs de criança pròpia.

Bàsicament es tracta d’aprofitar el ventre de porcs  ben net sense obrir-lo.

A part es picar les parts tendromosses de la costella principalment l’estèrnum i les puntes de la costella, també s’hi afegeix els ossos de costella tallat petits de 2 cm aproximadament,  amb el tallant o una destral catalana . Tot aquets ossets i  tendrums s’amaneixen amb sal i pebre i també és prepara una petita porció de carn picada per reomplir els petits espais vuits que la costella per la seva forma irregular no omple.

El ventre s’omple manualment barrejant la carn picada i els ossos i fent pressió  per tal que quedi els espais ben plens. En cas que s’hagi fet un tall per netejar-lo cal cosir-lo amb fil de botifarres de manera que quedi ben tancat.

Es cou a la caldera juntament amb els altres embotits entre 2 i 3 hores depèn del tamany i l’edat  del porc (per la duresa del ventre)

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Comarques Vallès Oriental.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Referències orals

La recepta s’ha recollit a traves de les diverses mocaderes locals, i per la pràctica viscuda per membres de Slow Food Vallès.

L’origen se suposa que era per una part, l’aprofitament d’algunes parts del porcs i la seva conservació, ja que aquest embotits una vegada bullit es penjava i es deixava secar fins la seva utilització, que consistia tallat a rodanxes i guisat a la cassola conjuntament amb faves, pèsols o en mongetes desgranadores o seuqes.

Actualment en alguns restaurants s’ha versionat com un aperitiu oferint-lo a la clientela com un embotit d’arrels per tal de  donar a conèixer a les noves generacions la seva existència.

Malgrat aquesta nova versió des de Slw Food creiem que la versió original amb cassola es quan més llueix aquest tipus d’embotits ancestral.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

NOMBRE DE PRODUCTORS

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
TOMATA TRUMFERA

TOMATA TRUMFERA

TOMATA TRUMFERA

DESCRIPCIÓ BREU

La tomata Trumfera és una varietat antiga originària de l’horta de Balaguer, a la comarca de la Noguera. La planta es caracteritza per una fulla que recorda les de la patatera (trumfera a les comarques de Lleida). El seu fruit és petit, visualment molt atractiu i de gran sabor. S’utilitza per al consum de temporada, en amanides o per untar el pa.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

En bona part de les comarques de Lleida, la patata es diu popularment ‘trumfa’. Així, la varietat de tomata Trumfera rep aquesta denominació a causa de la semblança entre les seves fulles i les de la patatera.
A la comarca de la Noguera i especialment a l’horta de Balaguer, la tomata Trumfera va ser molt coneguda fins a principis dels anys 80. Diversos hortolans i viveristes la recorden com una varietat petita però de gran sabor que es conreava bàsicament per a l’autoconsum.
L’horta de Balaguer és una de les grans hortes històriques de les Terres de Lleida. Carolina Batet, en l’obra L’aigua conquerida1, revisa la bibliografia existent i situa l’origen de la sèquia del Cup (marge dret) i el rec del Sió (marge esquerre) entre els segles X i XI, de l’època islàmica. aquestes sèquies
s’aniran reformant al llarg del període feudal fins a l’actualitat, de manera que han assegurat el reg d’unes 1.240 Ha i facilitat l’aparició d’una rica tradició pagesa. Més enllà del cultiu de llegums, de cereals i del cànem, els pagesos de Balaguer aniran desplegant una gran diversitat de cultius hortícoles
i varietats diferenciades.
Aquesta vocació es veurà ja estimulada per l’atorgament del dret del mercat setmanal dels dissabtes per part del rei Pere I, l’any 1211. A partir d’aquest moment, Balaguer incrementés la seva capitalitat,
convertint-se en punt de trobada i d’intercanvi importantíssim a la zona. Més endavant el mercat s’establirà en els porxos de la plaça del Mercadal i en el seu costat Aquest acollirà, sota el nom de Mercat del Reng, tots els pagesos i pageses de la localitat que vulguin vendre directament les seves pròpies produccions. Amb el pas del temps seran molts els pagesos de Balaguer que es convertiran en productors de planter destinat a nodrir els horts dels municipis veïns.
En les últimes dècades, el mercat i la mateixa horta han canviat molt el seu semblant. Són pocs i molt veterans els hortolans que es resisteixen a la invasió del cultiu de blat de moro transgènic. I, molt menys,
els que venen directament al mercat oa la mateixa finca. Tot i això, es manté certa tradició de viveristes professionals i petits horts en els quals sobreviu una cada vegada més reduïda diversitat hortícola.
L’any 2008, Josep Pàmies explica en una entrevista que es tracta del tomàquet més saborós que recorda i que va perdre la llavor a principis dels anys 80. Sempre l’havia vist a casa seva i també la seva mare.
El mateix any es va obtenir una llavor de tomata Trumfera a la localitat d’Àger de la mà de Pere Capdevila, que l’any següent es descarta quan se la considera degenerada.
També l’any 2008, el viverista Lluís Breu subministra una llavor procedent de la localitat de Torrelameu, i passa el mateix.
En paral·lel es realitza una petició de material vegetal al Banc de Germoplasma Hortícola de Saragossa (BGHZ) i al Banc de Germoplasma de l’Institut de Conservació i Millora de la Agrobiodiversitat Valenciana (COMAV). Les dues institucions disposen de material vegetal procedent de prospeccions realitzades en els anys 80 a la zona de Balaguer, amb la denominació de tomata Trumfera.
A partir d’aquestes llavors, i en el marc del projecte CULTURES TROBADES, s’inicia un procés de recuperació de la varietat que s’allargarà fins a l’actualitat i en el qual participen diferents pagesos i hortolans.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Les principals referències provenen de les entrevistes realitzades al llarg de la prospecció de varietats locals a la comarca de la Noguera des del 2008. Totes elles coincideixen a assenyalar-la com una varietat de caràcter centenari.

A la base de dades de recursos filogenètics de l’Estat espanyol de l’INIA pot observar com l’any 1981 es prospectà a Balaguer i va ser conservada a l’BGHZ. També l’any 1984 va ser prospectada en Balaguer i conservada pel COMAV.

Font: INIA. http://wwwx.inia.es/webcrf/CRFesp/Paginaprincipal.asp

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

SÍ.

NOMBRE DE PRODUCTORS

1

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Josep Moret.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
SÍ.