BITXO DE TIURANA

DESCRIPCIÓ BREU

Pebrots de tipus allargat i estret, mitjans o petits, ja siguin picants o dolços. El Bitxo de Tiurana és una varietat de pebrot dolç, de mida mitjana i forma allargada, propi de Tiurana, a la comarca de la Noguera. Es conrea bàsicament per confitar i, antigament, es feia servir per acompanyar molts menjars de les cases de pagès.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

El poble vell de Tiurana estava situat al costat de la riba dreta del riu Segre fins que a finals de 1999 va ser desallotjat del fet de la construcció del pantà de Rialb. Aquesta petita localitat de la comarca de la Noguera disposava d’una important zona d’horta en la qual principalment es conreaven hortalisses, llegums i cànem.
La seva tradició hortícola era especialment coneguda entre els habitants de les localitats veïnes fins a la seva inundació a principis del segle XXI. Els pagesos de la localitat enviaven les seves produccions a les poblacions més properes bàsicament a través dels seus mercats setmanals.
El Bitxo de Tiurana es va convertir en l’hortalissa més coneguda de les que es produïen al municipi, com a mínim des de principis del segle XX. Rep el nom de la localitat perquè van ser els seus pagesos els que van seleccionar inicialment les llavors i van desenvolupar una certa especialització com un dels principals cultius d’estiu. El seu cultiu estava concentrat en gran mesura a la localitat tot i que es coneix certa expansió al llarg de les hortes del Segre cap al Sud-oest i també cap a la comarca del Solsonès.
Els punts d’intercanvi més comuns eren els mercats de Solsona, Ponts i Artesa de Segre, als quals acudien els pagesos i pageses de Tiurana amb les panistres plenes fins a dalt. Aquests contenidors de vímet, d’aproximadament 1,20 metres d’alt, permetien transportar grans quantitats de Bitxo sense que es aixafessin, donant una peculiar imatge als llocs. A les botigues d’alimentació de la zona també era freqüent trobar els Bitxos de Tiurana confitats, que -fins l’arribada dels plàstics-, se servien embolicats en una fulla de col, potser també col de Tiurana.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Al llarg del segle XIX i XX, els pagesos i les pageses de Tiurana van acumular un gran reconeixement a la subcomarca del Segre mitjà i van ser capaços de donar lloc a la diversificada agricultura local que combinava l’horta, els cultius de secà i l’aprofitament de la caça i la pesca, en un reduït territori del municipi. Però el màxim aprofitament el van treure de les aproximadament 120 Ha que podien regar gràcies a un petit canal que agafava l’aigua del riu Segre, mitjançant un sistema de ‘peixera’ original de l’època islàmica. La imatge aèria de 1956, permet donar compte del conjunt de petites parcel·les que van permetre l’autoabastiment de la localitat, i al seu torn, el desenvolupament d’una completa cultura agrícola local, basada en un acurat treball de selecció de les seves pròpies varietats.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

NOMBRE DE PRODUCTORS

2, la seva producció és molt reduïda però hi ha la previsió que pugui recuperar-se en pocs anys. La difusió realitzada en els mitjans de comunicació i la fira que l’ajuntament del municipi ha iniciat en l’últim any, així ho fan pensar.

Actualment, es calcula una producció total d’entre 1.000 i 2.500 kg.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Marc Solé i Cavallol (Cal Peretó)

La Garbiana Pagesa SCCL (en formació)

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?

Sí.